22 DE ABRIL.
Avui, 22 de abril, apart de que es el meu aniversari, tenim a les franceses del intercanvi ací a l'institut.
La meua francesa es diu Johanna,es molt simpàtica i bona. La de Núria es diu Charlene, es molt simpàtica també. Hem tingut sort per què les nostres son molt amigues,dons fem moltes coses juntes...
Després esta la de Estels, esta mes espavilada que les nostres, pero es simpatiqueta.
En estos dies que han estat, hem fet bastantes coses,com anar a portaventura,anar a veure un partit... ja que alli a frança no vam fer quasi res.

   
      Addicte al 

                          mòbil?   


CLAUDIA RODRÍGUEZ
NÚRIA GARCIA
ESTELS MARTÍ

···Avui per avui camines pel carrer i sols veus persones amb la mirada fixada en el seu mobil, ni més ni menys addictes al mòbil. Després, quan preguntes, alguns et diuen: "no, jo no estic obsesionada" altres diuen: "és cert, no podria viure sense mòbil".

I tu, ets addicte al mòbil?    



1. Quin mòbil tens?
 
a. Un d'última tecnologia, perquè cada vegada que ix un nou el compre.

b. Compre un amb moltes funcions però no les utilitze amb regularitat, només quan les necessite urgentment.

c. Un prou simple, només l'utilitze per telefonar i rebre telefonades.


2. Des del teu mòbil tens accés a…

a. Les xarxes socials, correu electrònic i totes les aplicacions que necessite.

b. Tinc accés a moltes aplicacions però només utilitze les que necessite en moments necessaris.

c. Només telefonar, rebre telefonades, enviar i rebre missatges. Crec que es el més necessari.


3. Quan no tens el teu mòbil en mà et sents …

a. Desconnectat del món, com perdut en el temps i l'espai.

b. Em preocupa que em telefonen per alguna cosa urgent i no estiga disponible.

c. No li done molta importància, crec que es viu més tranquil sense mòbil.


4. Quantes vegades al dia utilitzes el mòbil?

a. Tot el temps a totes hores. He d'estar sempre pendent de las actualitzacions dels meus amics i actualitzar els meus moviments.

b. Quasi tot el temps, ja que tinc que estar pendent de les telefonades que em fan urgents i algunes vegades necessite connectar-me per veure algunes coses.

c. Només quan em telefonen o necessite telefonar.


5. Si el teu mòbil es queda sense bateria, tu…

a. Busque la forma de carregar-lo de immediatament, per lo general tinc el carregador prop per no perdrem res, no puc passar ni un minut sense el mòbil.

b. Busque la forma de carregar-lo però si no puc simplement me tranquil·litze.

c. Espere a arribar a casa per carregar-lo, no m' importa tant estar sense ell...


6. Si per alguna situació ixes de casa sense el mòbil, tu…

a. Mai m'ha passat, ja que lo primer que faig es  tindre'l a mà per que no sé me quede en ningun moment.

b. Tinc una agenda personal, de forma que no perda contacte amb el meu treball. Intente comunicar-me per altres medis sense estressar-me per la falta del mòbil.

c. Res, si necessite fer una telefonada simplement busque el número en la meua agenda i la realitze o espere arribar a casa per contestar les telefonades pendents.

7. Quan  estàs en una reunió ja siga familiar o de amics, tu… 
 
a. No solte el meu mòbil per res i mentre estic amb ells també estic connectat amb la gent que tinc en les meues xarxes socials. A vegades la gent em diu que no li estic prestant atenció per estar pegada al mòbil però encara així ho faig tot al mateix temps.

b. Tinc el mòbil però en silenci per que no moleste el que estic fen en el moment i si necessite fer una consulta o telefonada simplement m'allunye un moment i després continue amb la reunió.

c. Per lo general ho mantinc en silenci i en algunes ocasions  l'apague, perquè sé que és més important la família, amics... que les telefonades.


8. Revises el teu correu electrònic o xarxes socials constantment, encara que  no hi haja res nou en els últims minuts?

a. Sí, tot el temps, d'altra banda intente estar pendent de tot el que fan els  meus amics i mantindre també els meus estats actualitzats.

b. No, la veritat és que preferisc esperar a arribar a casa per revisar-ho tot, encara que en ocasions ho revise per mantenir-me al corrent de tot.


c. No, tot ho revise en arribar a casa.



9. Quan estàs a casa on està el teu mòbil?

a. Sempre el tinc en la meua mà o el més prop possible de mi. Fins que hem dorc amb ell prop de mi , per estar alerta de tot.

b. El tinc prop de mi, encara que de vegades se me oblide i quan m'adone tinc moltes telefonades perdudes.

c. La veritat en ocasions se me queda el bolso o en altres llocs de la casa,però passe d'ell.

Resultats:

Majoria a:

Definitivament eres un addicte al telèfon mòbil i per este motiu te estas perdent moltes coses espectaculars de la vida, encara que no volgués adonar-te'n.  T' has convertit en un esclau i vius  en ell, deus pensar que estas deixant de costat a la teva família i amics per estar pendent de coses virtuals.  Al mateix temps has deixat també de costat les converses verbals amb qui et rodeja.

Majoria b :


No tens que  preocupar-te, porque no eres una addicte al mòbil, mes bé el veus com algo que facilita la comunicació, però no representa un objecte indispensable en la teua vida. Encara que te encanten i la tecnologia saps utilitzar-la d'una bona manera. Encara que t'aconselle que tingues cuidat i no deixar-te consumir per la tecnologia i has de saber diferenciar la vida virtual i la real, sense excessos.

Majoria c :

Utilitzes el mòbil per lo necessari i no et deixes portar per les últimes tendències. Per a  tu el mòbil sols es va fer per rebre i fer telefonades .Comparteixes temps en família i tens un perfecte equilibri. Te comuniques amb gent des de les xarxes socials i el teu correu electrònic, tens un temps específic per fer-lo i no tot el dia.


                                                                                                                                                                        

MELENDI.

Nombre:Ramón Melendi; Cantant i compositor espanyol

Avui parlarem d'un dels meus grans.
Ramón Melendi,és un asturià nascut en la ciutat d'Oviedo l'any 1980.Gracies a les cançons del seu primer disc ha aconseguit ser conegut ràpidament en tot el país.

El xiquet Melendi no era un apassionat per la música. De xicotet la seua principal afició era el futbol i demostrava tindre qualitat com per a tindre un cert futur en la pràctica d'este esport. 
Després de fer les proves necessàries per a entrar en l'equip va jugar durant diversos anys en totes les categories inferiors de l'històric club de la seua ciutat, el Real Oviedo. 
Va deixar el futbol en el 2001 perquè deia que li avorria. Va ser eixe any quan va decidir encaminar els seus passos al món de la música i va crear amb alguns dels seus amics el seu primer grup, El Bosc de Sherwood.
Va decidir separar-se del grup dels seus amics i portar-ho en solitari. 

Se'n va anar a viure a Madrid amb 19 anys, i li va aconseguir la fama i els diners sent un xiquet i amb el cap ni de bon tros moblat.Varies vegades ha estat a la presó a causa de l'alcohol i les drogues ja que deia que li ajudaven a compondre i sí, les seues millors cançions,begut o ni mes ni menys emporrat ,però realment estava destrossant-se la vida. Este és un món perillós per a ser un jove irresponsable i amb diners , et vas introduint en una vida un poc insana i en companyies poc recomanables.
Melendi ha explicat, que a base de teràpia psicològica va entendre que arrossegava "complexos i pors" des de xicotet. "Vaig estar molt sobre protegit per ma mare, perquè era molt malaltís i quasi mor dèsset vegades abans dels cinc anys."Vaig tenir molta por a l'independitzar-me,molta". Va dir en una entrevista.

El naixement de la seua filla Carlota va ser el que li va impulsar a canviar de vida, que es va tallar les rastes i va començar que el seu procés de "neteja". La seua nova manera de caminar, es reflectiria també en l'exterior.Al cap dels anys va tindre a Marco el seu segon fill.També es va casar,realment havia abandonat els seus pors i se sentia mes feliç que mai. 

En el 2014 es va separar de la seua dona,aclarint estes paraules:Ho hem deixat perquè portàvem nou anys junts basant la nostra relació en l'amor i el respecte... però ja només ens quedava el respecte. 
Melendi i Dama,la seua ex-dona,es van conèixer fa nou anys gràcies a la passió que ambdós compartien: la música. L'asturià va contractar a Damaris perquè realitzara els cors en les seues cançons després de presentar-se a un càsting per a fer cors flamencs i l'enamorament va ser instantani, per la qual cosa fins ara la parella havia sigut inseparable.


Es pot dir que cada cançó de Melendi ha sigut una època de la seua vida. Clarament, el millor Melendi, era l'antic.

UN VIOLINISTA EN TU TEJADO

   
Era tan dura
Como la piedra de mi mechero
Me asaltan dudas
De si te quiero
Eres tan fría como el agua
que baja libre de la montaña.

Y no lo entiendo
Fue tan efímero
el caminar de tu dedo en mi espalda dibujando un corazón
Y pido al cielo que sepa comprender
Estos ataques de celos
Que me entran si yo no te vuelvo a ver.

Le pido a la luna
Que alumbre tu vida
Que la mía ya hace tiempo que ya está encendida.
Que lo que me cuesta
Querer sólo al rato
Mejor no te quiero será más barato
Cansado de ser el triste violinista que está en tu tejado.
Tocando pa’ inglés siempre desafinado.

Eres tan tenue
Como la luz que alumbra en mi vida
La más madura fruta prohibida
Tan diferente
Y pareciera
A la tormenta que se llevó mi vida

Y no lo entiendo
Fue tan efímero
el caminar de tu dedo en mi espalda dibujando un corazón
Y pido al cielo que sepa comprender
Estos ataques de celos
Que me entran si yo no te vuelvo a ver.

Le pido a la luna
Que alumbre tu vida
Que la mía ya hace tiempo que ya está encendida.
Que lo que me cuesta
Querer sólo al rato
Mejor no te quiero será más barato
Cansado de ser el triste violinista que está en tu tejado.
Tocando pa’ inglés siempre desafinado. (bis)

Mientras rebusco en tu basura
Van creciendo los enanos
De este un circo que un día montamos
Pero que no quepa duda
Muy pronto estaré liberado
Porque el tiempo todo lo cura
Porque un clavo saca otro clavo
Siempre desafinado
Mientras rebusco en tu basura
van creciendo los enanos
de este circo que un día montamos.

Més que un club,es diu.

"Un míster i onze jugadors. Els sentiments van, vénen, però sempre hi ha un que es queda, un que per molt de temps que passe no se n'anirà, mai. És el sentiment del futbol, el sentiment de ser una culé. No és un dia qualsevol, el 29 de Novembre del 1899 va nàixer el que hui en dia és el club més gran per al meu, el Futbol Club Barcelona. Es va crear per dotze jóvens aficionats i presidits pel suís Hans Gamper. És l'equip amb més títols oficials d'Espanya amb 81. Té dos rivals històrics, són amb el derbi català contra el RCD Espanyol i el gran Clàssic, contra el Real Madrid, que és conegut com partit d'interés mundial. És possible que hàgem viscut en l'època de més respledor d'este club. Quan poses a l'enfront d'una persona que sent els colors, que coneix els ideals que s'ensenyen en La Masia, el triomf esta més que assegurat. Va ser a les mans del Míster Pep Guardiola, a qui cal agrair-li de genolls i amb el sobrer en la mà tot el que ha fet.

"En la meua ment hi ha dos grans dates, la primera el 2 de Maig del 2009, amb la victòria del Barça al Bernabeu per 2-6. Victòria que passaria a la història del futbol espanyol com una de les victòries més increïbles d'un Clàssic, amb la superioritat del club català. Potser la imatge que més va cridar l'atenció del partit va ser quan Puyol va besar el seu braçalet de capità, la senyera, després de marcar el segon gol. L'altra data important per a l'afició blaugrana és el 29 de Novembre del 2010, amb el 5 a 0 al Camp Nou, resultat que podria haver augmentat, si no haguera sigut per Iker Caselles. Per açò i per molt més, GRÀCIES PEP."

-A pesar del fútbol, la amistad mai s' ha de acabar,sempre esta bé això de reunir-te amb els amics per veure uns partits mentre et fas algo per beure,i així verure'l en companyia,esta clar que hi han mes de 40 equips y no sempre coincideixes amb els dels amics, ya que cadascú es del equip que més li agrada,jo tinc amics del villa-real,del atlètic,del valència fins i tot del madrid. Per exemple Maria Bartoll,es una de les meues amigues la qual és el madrid(cosa la qual no entenc.¿Que ens piquem de vegades en quan?¿Que juntes formem el classic,barça-madrid?
SÍ i SÍ.
PERO NO ENS VA A SEPARAR AIXÒ,Y MENYS EL FÚTBOL.

Lo que de vegades odiem.

-Cridam rara,cridam extraña,cridam extraterrestre,pero a mi m'agraden.
Estic mes que segura que el 95% de la societat els odien. Realment  no  agraden perque et trenca el teu moment magic .Tan agust que estaves repantigada mirant fixament y de repent algo et impedeix seguint veure-ho,algo que cambia de colp,com un tancar y obrir de ulls.En el cap comences a pensar OSTRAS! YA ESTARA BÉ!,ya estic farta de ells, o tot el contrari, PERFI! anar a pisar,anar a la recarrega de les palometes...
A mi me agraden per el fet, que de vegades em quede embobada miranlos, imaginantme dins de ells:
¿Te imagines pujar sota eixos coches meravellos descapotables?
¿Te imagines probar eixe café tan bo de George Cluney?
¿Te imagines comprobar si realment la roba de vanish ''confia en el rosa y adios manchas'' funciona? Fins y tot ...
¿Te imagines participar en els maravillosos anuncis de Estrella Damm que tant es curren?

ANUNCIS...DE VEGADES ANEU BÉ,PERO D'ALTRES MAL!

La butxaca de Doraemon

-Mai te ha passat que t' han dit ''aguanta el bolso un moment"  i tu acceptes amablement. Però després que la teua esquena s'arquejara 180 graus i notar una pressió en el muscle,et vas fer la pregunta  del milió: QUÈ PORTA EN EL BOSSA DE MÀ PERQUÈ PESE TANT?

 Segons la RAE un bolso es "una bossa de mà generalment xicoteta, de cuiro, tela o altres matèries, proveïda de tancament i sovint d'ansa, usada especialment per les dones per a portar diners, documents, objectes d'ús personal, etc." (En l'etc. està la clau,els chiclets,les compreses,el botiquí médic...) . 

···Açi vos deixe informació sobre el bolso de má;

1.No t'alliberaràs de subjectar el seu bolso si passes més de dos hores amb ella. 7
2. Una de les principals funcions  és portar amagada menjar o beguda quan vas al cine. 
3. La segona funció és guardar tot allò que no càpia en els vostres butxaques. 
4. Una altra funció és perdre coses.
5. El rècord Guinness de trobar el telèfon mòbil en un bossa de mà en menys temps.
6. Mai seran suficients bosses de mà. 
7. Del bossa de mà d'una dona ix de tot, maquillatge, mòbil, claus, ulleres de sol, lentilles, líquid de lentilles, llibreta, bolígraf, tiretes, mistera, medicaments, un pendrive, agulles de ganxo, una finca en Valenzuela de Calatrava, un agent de la CIA,un helicopter... Però sobretot hi haurà tres coses: un tampó eixit del seu embolcall, un clínex eixit del seu paquet i molts tiquets.
8.La butxaca futurista de Doraemon està inspirat en el bossa de mà d'una dona. 
9. El dissenyador dels cangurs també es va inspirar en el bossa de mà d'una dona. 
10. La vida és com un bossa de mà de dona, mai saps que és el que acabes de tocar.

-A mi realment no m'agrada portar bolso,ja que se esta millor amb les mans lliures sense ninguna preocupació.

Si tu saltes, yo salte!

 Alçar-te cada dia i saber que si et caus t'alçarà, que si plores et deixara el seu muscle alhora que et secará les llàgrimes, que si et trenquen el cor, apegara cada trosset per molt que xicotet que siga perquè torne a bategar i a il·lusionar. Amics són germans que viuen en altres cases, per que cap mare els aguantaria junts. Saps que és la verdadera amistat quan amb una simple mirada podeu dir històries, amb un somriure comptar contes i amb un gest insignificant trobar problemes. És quan aconseguixes desxifrar el codi de l'amistat. Hi ha amistats que naixen als pocs minuts de conéixer-se, altres tarden anys. Ningú pot dir que mai ha sabut que és la màgia de l'amistat, tots, hem tingut eixe amic que quan ens ha passat quelcom li han faltades cames per a vindre a escoltar-te, eixe amic que encara que este a deu metres teua t'està parlant cada dia, cada segon, només vol saber de tu, només vol que estigues somrient els 365 dies de l'any i les 24 hores del dia. Eixe amic que seria capaç d'afonar muntanyes, creuar mars i només per a estar al teu costat, per a ajudar-te i per a cuidar-te. Amics són els que intentaran que sigues feliç, que et divertisques i a la mateixa vegada rigues, eixos que passe el que passe no t'abandonen mai. Un verdader amic no és qui sempre està amb tu, sinó aquell que hi ha pesar de la distància, et continua volent, qui donarà la seua opinió encara que no t'agrade, t'ajudarà i mai deixarà que caigues. Millors amics, eixos que fan riure sense dir res, eixos bojos que caminen pel carrer, eixos que interpreten mirades, entenen silencis, perdonen errors, guarden secrets, prevenen caigudes i assequen llàgrimes. Un bon amic és un que ho sap tot de tu i a pesar d'això et vol. Un verdader amic és eixe que entra quan tots se'n van. Amics són aquells que diu:  si tu plores jo plore, si et caus jo t'alce.