dimecres, 26 de novembre del 2014

Més que un club,es diu.

"Un míster i onze jugadors. Els sentiments van, vénen, però sempre hi ha un que es queda, un que per molt de temps que passe no se n'anirà, mai. És el sentiment del futbol, el sentiment de ser una culé. No és un dia qualsevol, el 29 de Novembre del 1899 va nàixer el que hui en dia és el club més gran per al meu, el Futbol Club Barcelona. Es va crear per dotze jóvens aficionats i presidits pel suís Hans Gamper. És l'equip amb més títols oficials d'Espanya amb 81. Té dos rivals històrics, són amb el derbi català contra el RCD Espanyol i el gran Clàssic, contra el Real Madrid, que és conegut com partit d'interés mundial. És possible que hàgem viscut en l'època de més respledor d'este club. Quan poses a l'enfront d'una persona que sent els colors, que coneix els ideals que s'ensenyen en La Masia, el triomf esta més que assegurat. Va ser a les mans del Míster Pep Guardiola, a qui cal agrair-li de genolls i amb el sobrer en la mà tot el que ha fet.


"En la meua ment hi ha dos grans dates, la primera el 2 de Maig del 2009, amb la victòria del Barça al Bernabeu per 2-6. Victòria que passaria a la història del futbol espanyol com una de les victòries més increïbles d'un Clàssic, amb la superioritat del club català. Potser la imatge que més va cridar l'atenció del partit va ser quan Puyol va besar el seu braçalet de capità, la senyera, després de marcar el segon gol. L'altra data important per a l'afició blaugrana és el 29 de Novembre del 2010, amb el 5 a 0 al Camp Nou, resultat que podria haver augmentat, si no haguera sigut per Iker Caselles. Per açò i per molt més, GRÀCIES PEP."

dilluns, 24 de novembre del 2014

Lo que de vegades odiem.

-Cridam rara,cridam extraña,cridam extraterrestre,pero a mi m'agraden.
Estic mes que segura que el 95% de la societat els odien. Realment  no  agraden perque et trenca el teu moment magic .Tan agust que estaves repantigada mirant fixament y de repent algo et impedeix seguint veure-ho,algo que cambia de colp,com un tancar y obrir de ulls.En el cap comences a pensar OSTRAS! YA ESTARA BÉ!,ya estic farta de ells, o tot el contrari, PERFI! anar a pisar,anar a la recarrega de les palometes...
A mi me agraden per el fet, que de vegades em quede embobada miranlos, imaginantme dins de ells:
¿Te imagines pujar sota eixos coches meravellos descapotables?
¿Te imagines probar eixe café tan bo de George Cluney?
¿Te imagines comprobar si realment la roba de vanish ''confia en el rosa y adios manchas'' funciona? Fins y tot ...
¿Te imagines participar en els maravillosos anuncis de Estrella Damm que tant es curren?

ANUNCIS...DE VEGADES ANEU BÉ,PERO D'ALTRES MAL!




La butxaca de Doraemon

-Mai te ha passat que t' han dit ''aguanta el bolso un moment"  i tu acceptes amablement. Però després que la teua esquena s'arquejara 180 graus i notar una pressió en el muscle,et vas fer la pregunta  del milió: QUÈ PORTA EN EL BOSSA DE MÀ PERQUÈ PESE TANT?

 Segons la RAE un bolso es "una bossa de mà generalment xicoteta, de cuiro, tela o altres matèries, proveïda de tancament i sovint d'ansa, usada especialment per les dones per a portar diners, documents, objectes d'ús personal, etc." (En l'etc. està la clau,els chiclets,les compreses,el botiquí médic...) . 

···Açi vos deixe informació sobre el bolso de má;

1.No t'alliberaràs de subjectar el seu bolso si passes més de dos hores amb ella. 7
2. Una de les principals funcions  és portar amagada menjar o beguda quan vas al cine. 
3. La segona funció és guardar tot allò que no càpia en els vostres butxaques. 
4. Una altra funció és perdre coses.
5. El rècord Guinness de trobar el telèfon mòbil en un bossa de mà en menys temps.
6. Mai seran suficients bosses de mà. 
7. Del bossa de mà d'una dona ix de tot, maquillatge, mòbil, claus, ulleres de sol, lentilles, líquid de lentilles, llibreta, bolígraf, tiretes, mistera, medicaments, un pendrive, agulles de ganxo, una finca en Valenzuela de Calatrava, un agent de la CIA,un helicopter... Però sobretot hi haurà tres coses: un tampó eixit del seu embolcall, un clínex eixit del seu paquet i molts tiquets.
8.La butxaca futurista de Doraemon està inspirat en el bossa de mà d'una dona. 
9. El dissenyador dels cangurs també es va inspirar en el bossa de mà d'una dona. 
10. La vida és com un bossa de mà de dona, mai saps que és el que acabes de tocar.

-A mi realment no m'agrada portar bolso,ja que se esta millor amb les mans lliures sense ninguna preocupació.


Si tu saltes, yo salte!

 Alçar-te cada dia i saber que si et caus t'alçarà, que si plores et deixara el seu muscle alhora que et secará les llàgrimes, que si et trenquen el cor, apegara cada trosset per molt que xicotet que siga perquè torne a bategar i a il·lusionar. Amics són germans que viuen en altres cases, per que cap mare els aguantaria junts. Saps que és la verdadera amistat quan amb una simple mirada podeu dir històries, amb un somriure comptar contes i amb un gest insignificant trobar problemes. És quan aconseguixes desxifrar el codi de l'amistat. Hi ha amistats que naixen als pocs minuts de conéixer-se, altres tarden anys. Ningú pot dir que mai ha sabut que és la màgia de l'amistat, tots, hem tingut eixe amic que quan ens ha passat quelcom li han faltades cames per a vindre a escoltar-te, eixe amic que encara que este a deu metres teua t'està parlant cada dia, cada segon, només vol saber de tu, només vol que estigues somrient els 365 dies de l'any i les 24 hores del dia. Eixe amic que seria capaç d'afonar muntanyes, creuar mars i només per a estar al teu costat, per a ajudar-te i per a cuidar-te. Amics són els que intentaran que sigues feliç, que et divertisques i a la mateixa vegada rigues, eixos que passe el que passe no t'abandonen mai. Un verdader amic no és qui sempre està amb tu, sinó aquell que hi ha pesar de la distància, et continua volent, qui donarà la seua opinió encara que no t'agrade, t'ajudarà i mai deixarà que caigues. Millors amics, eixos que fan riure sense dir res, eixos bojos que caminen pel carrer, eixos que interpreten mirades, entenen silencis, perdonen errors, guarden secrets, prevenen caigudes i assequen llàgrimes. Un bon amic és un que ho sap tot de tu i a pesar d'això et vol. Un verdader amic és eixe que entra quan tots se'n van. Amics són aquells que diu:  si tu plores jo plore, si et caus jo t'alce.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

'Una petita part de mi'.


''Un dels majors plaers en esta vida és despertar-te i que estiga al teu costat. Que t'haja cuidat tota la nit. Només és un gos, però sents que és un poc més, pots arribar a creure que és una persona, un amic, el teu millor amic. L'únic ser que mai et fallarà, sempre estarà fins al final. Sabem que no poden parlar, però moltes vegades creiem que sí, amb eixes mirades expressen tants sentiments, et diu tantes coses, que creiem que ens conten històries. Encara que parega estrany ell et necessita tant com el necessites tu a ell, sempre estarà al teu costat, alegrant-se de les teues alegries i plorant per les teues tristeses.  Saben quan han de cuidar una persona o quan protegir-la. No raonen, encara que de vegades es crega que sí. 
Quan prenem la decisió de tindre un gos a casa, hem de tindre en compte que el nostre fidel amic necessita sentir-se volgut, ja que ells ens ho fan sentir a nosaltres.Segons el seu estat d'ànim ho expressarà amb  la seua conducta i accions. 
A l'entrar un nou membre a la família, ja siga un altre animal o xiquet, el gos se sent apartat,  com si ja no el  volgueres com abans, per això cal dedicar-li el mateix temps que quan estava només ell sol, cal cuidar-ho, perquè veja que el seguim volent igual o mes que el primer dia. Que encara que passen milers de coses, el gos, continua sent important per a tu, és un mes de la família. Eixe animal que no hem de menysprear estarà per al bo i per al pitjor. Quan ho necessites t'estarà dient amb eixa mirada que ell et cuidarà i mai t'abandonarà. Ells només et demanen que no els abandones, a canvi d'això ells et protegiran. 
Recordem: El gos és el millor amic de l'home.



 

dimecres, 8 d’octubre del 2014

PRIMER DIA!

-Avui es el dia que inicie el meu blog. Normalment el primer blog tracta sobre la presentació, una típica, no ens anem a enrotllar, ja que no cal que conte que tinc un gos, que he viscut a Torreblanca o que la meva germana es diu Mònica,ja que no es important.
Hola! sóc Claudia Rodríguez Salvador,vaig náixer un 22 d'abril,fa uns quinze anys.He nascut a Castelló i curse quart curs al IES LA PLANA a pesar de que visc a l´altra punta de Castelló.
He elegit aquest TMI, ja que de major me agradaria ser periodista, a no ser que em done un altra bolada de les meues, perquè de biòloga que volia ser he acabat a periodista.Y perqué de nombres he acabat a lletres? De això ja vos parlaré en un altre moment!
Ací finalitze la meva presentació i ací comence el meu bloc.